LA VALL DEL BÒSSIA: 1957 / 2012 Camins de quietud.
La Vall del Bòssia s'ubica al Pallars Jussà, que etimològicament és la forma llatina de paleares
(o palearia), és a dir "cabanes", "bordes" o "pallers". El mot Jussà prové del llatí jussanum,
derivat del llatí
vulgar jusum (sota, de sota, el de baix, l'inferior).
derivat del llatí
vulgar jusum (sota, de sota, el de baix, l'inferior).
Quin és el seu interès? Es tracta d'una vall força oblidada que està patint una forta pressió pel
despoblament i sorgeixen preguntes del tipus: com es podria revitalitzar? Hi som a temps? És el reflex
d'allò en què es poden convertir altres valls del Pirineu, que podrien arribar a morir...
despoblament i sorgeixen preguntes del tipus: com es podria revitalitzar? Hi som a temps? És el reflex
d'allò en què es poden convertir altres valls del Pirineu, que podrien arribar a morir...
Cal afegir que, si aquesta vall es queda deshabitada, és perquè la vida fa uns anys va ser força difícil,
tal com diu el llibre Fulls de pergamí “La muntanya no es mor de fam, es mor de vella. Anys i segles
enrere, la misèria era la reina de moltes cases del Pirineu. Per això els muntanyencs més pobres
agafaven el camí i canviaven de regne tan aviat com podien. Ara no és així. Ara, la misèria -no pas les
misèries- ha desaparegut de la nostra muntanya. Ara que anem tips, marxen els joves i només queden
els vells. Segurament, perquè no sabem entendre que els joves amb el ventre ple, encara no han
acabat la gana”.
tal com diu el llibre Fulls de pergamí “La muntanya no es mor de fam, es mor de vella. Anys i segles
enrere, la misèria era la reina de moltes cases del Pirineu. Per això els muntanyencs més pobres
agafaven el camí i canviaven de regne tan aviat com podien. Ara no és així. Ara, la misèria -no pas les
misèries- ha desaparegut de la nostra muntanya. Ara que anem tips, marxen els joves i només queden
els vells. Segurament, perquè no sabem entendre que els joves amb el ventre ple, encara no han
acabat la gana”.
que es limiti a un territori al voltant d'un riu tal com s'entén ara... Era el mateix per a la vall veïna (la Vall
Fosca i la Vall de Boí), malgrat que cadascuna conserva el seu caràcter i personalitat propis.
"El desert és, segons totes les definicions, una regió inhòspita, generalment deshabitada a causa de les
dificultats del medi. Al desert, doncs, no hi viu ningú o gairebé ningú, perquè l'home i la terra desolada
no han fet mai bona parella. Però els deserts, en plural, tenen moltes formes, moltes cares, i
molts colors.
El nostre, el Pirineu - i més concretament l'Alt Pirineu - és verd. El nostre desert té el color de la vida i
l'ànima de la mort".
Josep Espunyes (poeta).
dificultats del medi. Al desert, doncs, no hi viu ningú o gairebé ningú, perquè l'home i la terra desolada
no han fet mai bona parella. Però els deserts, en plural, tenen moltes formes, moltes cares, i
molts colors.
El nostre, el Pirineu - i més concretament l'Alt Pirineu - és verd. El nostre desert té el color de la vida i
l'ànima de la mort".
Josep Espunyes (poeta).
